LES DADES

Malgrat tot, l’economia catalana, segons les xifres, torna a arrencar. Catalunya torna a ser el principal motor d’Espanya i del seu tímid creixement en termes absoluts. Malgrat la incertesa política, malgrat l’adveniment d’un xoc de trens institucional i a pesar de l’agror dels missatges que ens envien caverna mediàtica, govern central i alguns pallussos catalans que s’autoodien tant que no els estimen ni els castellans. Aquí exportem més que cap altra autonomia, som la segona regió europea on aterra més inversió estrangera (3.500 milions d’euros) i aquí és on està creixent més el PIB d’Espanya. L’efecte Margallo més aviat sembla el d’un bumerang. Però aquesta revifada catalana em fa témer que també vulgui dir, en el pensament “mesetari”, que haguem d’assumir més responsabilitat en qüestions tan importants com l’atur descomunal o l’endeutament de l’Estat. A veure si, a part de resoldre els nostres problemes i limitacions, ara haurem d’assumir tot el ridícul d’una Espanya que és la campiona d’Europa en pobresa infantil només superada per Romania. Haurem de responsabilitzar-nos que Espanya sigui dels països del món amb menys transparència institucional al costat de Corea del Nord o que sigui l’Estat amb la corrupció més generalitzada de tota Europa.

Ja fóra el súmmum que una Catalunya rescatada per la magnanimitat del senyor Montoro, hagués d’assumir, quan ens estem desvetllant, la redempció de l’Estat. D’un estat, sigui dit de passada, de pura pandereta i gent tan múrria que no solament ens ha vingut extraient la sang i el fetge per la boca, sinó que, ara, ens vol fer pagar dues vegades les magnífiques autopistes madrilenyes i demà, ja ho veuran, tots els nyaps de vies d’AVE que no van enlloc, aeroports perquè hi patinin els néts dels megalòmans i auditoris, sales polivalents i de congressos i ciutats de l’alegria. És que algú té algun dubte de per què Espanya no vol sentir a parlar ni en broma de la independència de Catalunya? Quan la filosofia “hidalga” ha estat que “inventen ellos” i perquè a ells només els caldria parar la mà, que els ha donat un resultat fenomenal, ¿com és que són tan enzes de preocupar-se per fer lleis d’harmonització de mercat, d’horaris comercials, de representació estrangera o d’anihilació del català Si els hem de treure les castanyes del foc, el mínim que demanem és poder-ho fer a la nostra manera.