Ara bé, perquè això succeeixi, no alguna vegada, sinó moltes, crec que s’han de donar una colla de condicions, o el que és el mateix s’ha de treballar sistemàticament un entrenament:
En primer lloc: és bàsic que s’hagi estimulat la nostra imaginació. De petits, imaginem. És una de les facultats humanes més sorprenents i que desenvolupem molt aviat. Serà una forma de vèncer la por o serà la por mateixa. Trabuquem en somnis la realitat. De més grans, tothom juga a imaginar-se què faríem si fóssim una altra persona, en un altre lloc, en un altre temps; moltes vegades hem sentit a dir o ens han invitat a pensar: què podria passar si tal cosa o tal altra hagués succeït d’una altra manera; no ho sé, per exemple, quina hauria estat la història de Catalunya si el 1714 Barcelona hagués guanyat Felip V?
En segon lloc: cal que haguem desenvolupat una competència molt important per comprendre el sentit de la lectura: la que es refereix a la capacitat de saber-nos posar a la pell de l’altre: la competència empàtica. Saber entendre els sentiments del nostre interlocutor, dels nostres veïns, saber solidaritzar-nos amb els seus dolors i alegries. Sentim plaer quan fem allò que ens agrada de fer; allò que ens proporciona un estat de benestar i, més plaer, quan ho compartim amb el semblants.
En tercer lloc: és molt important que haguem après a gaudir de la llengua amb què llegim. Que l’haguem estudiada, que la sapiguem parlar, que en coneguem les seves possibilitats expressives, lúdiques, que en sapiguem desentranyar la ironia, que en dominem el lèxic, els seus registres. Topar-nos, mentre llegim, amb la llengua que juga en el discurs narratiu, és com si ens demanés de participar en el seu joc.
Una altra de les condicions per al gaudi de la lectura és que tinguem algun objectiu de lectura. I per disposar d’algun objectiu és bàsic que tinguem necessitat de trobar respostes a les inquietuds i a les preguntes que ens formulem de tant en tant. Els llibres contenen multitud de respostes a tot el que ens preocupa o ens inquieta o tenim desig de conèixer. Els llibres, però, també ens proporcionen relativitat a les nostres seguretats, introdueixen nous dubtes, ens fan especulatius, ensinistren el nostre criteri. Als llibres, en aquest sentit, hi trobem grans amics i amigues, excel·lents companys i companyes de viatge; molts i moltes solidaris i solidàries en la nostra aventura vital. En els llibres, en fi, hi cerquem complicitats davant les preguntes que ens fan l’amor, el dolor, la solitud, la joia, la fe, les ideologies. Però, sobretot, són un antídot contra la solitud: amb un bon llibre no lluitem mai sols.
És clar, hi ha lectures per distraure’ns, com n’hi ha per adormir-se. Igual que n’hi ha per conèixer o per saber, n’hi ha perquè busquem viatjar amb la imaginació o trobar el nostre doble ideal, la nostra heroïna, el nostre heroi. Tant se val, sempre tenim un objectiu de lectura i el seu acompliment ens produeix plaer. Ens satisfà que el llibre hagi estat una bona companyia en l’aventura de viure. Que ens hagi ensenyat a parlar, tan senzill i tan complicat com això.
Una cinquena condició: que el llibre pugui esdevenir un dels nostres millors joiells. El llibre continua essent un dels nostres objectes íntims, particulars. Tenir el teu llibre, els nostres llibres preferits a prop de la taula d’escriure, de la tauleta de nit, és com disposar d’un objecte preuat de la nostra intimitat. Cada llibre ens recorda (com una cançó determinada o una escena d’una pel·lícula) el dia que vàrem començar a imitar el nostre heroi, que vàrem descobrir el sentit de tal cosa o tal altra, que vàrem apropiar-nos d’una teoria, d’un vers, d’una frase cèlebre; que vàrem enamorar-nos de les paraules, que ens vàrem sentir acollits per algú, molt amablement, invisible, imaginat, que vàrem sentir-nos part d’una història comuna, d’una comunitat de persones lectores. Aquest llibre emblemàtic és el retrat precís d’una part de la nostra vida. I alimentem el gust per llegir, per rellegir un determinat llibre, perquè allí s’hi troba l’espill de nosaltres mateixos. I a la vida, tots i totes tenim els nostres petits tresors, els nostres mons particulars, que guardem en secret i gelosament. Aquesta és una de les màgies dels llibres.
La sisena condició: estem d’acord que l’experiència lectora és sempre, en primer terme, una experiència particular. La realitat, però, és que gairebé sempre és alhora col·lectiva. La gràcia dels llibres, des de la invenció de la impremta, és que el mateix llibre és repetit cents de vegades. Existeixen, per tant, centenar de lectors i lectores del mateix llibre; podem compartir per tant el mateix plaer amb persones desconegudes, arreu del món: Llegir plaentment és una experiència compartida. Es com si es creés una xarxa solidària mundial. Llegint s’aprèn, es lluita contra la soledat, contra l’avorriment, es fa amics i amigues ( ideals, imaginaris, i també de reals). Hem quedat que pots viatjar a altres mons, que et pots convertir en un heroi o una heroïna, que et transportes amb la màquina del temps a tots els temps distints del teu. Però, llegint, a més a més, et solidaritzes amb els qui han llegit i sentit el mateix que tu. Llegir té una dimensió social importantíssima. A través del que llegim, travem solidaritats, construïm entramats de valors, de pensament, de sentit històric, de poble, de veïnatge. En els llibres, com en qualsevol altra font d’informació, però de manera dialèctica, s’hi troba el bé i el mal, s’hi emmagatzema la virtut i el defecte, s’hi amaga o s’hi fa evident la història de la Humanitat, que, no ho oblidem, és diversa, complexa, extensa, de tots colors i formes....Quan llegim, doncs, compartim amb molts d’altres afectes, sensacions, pensaments, inquietuds, imaginaris excepcionals, llengua, història, secrets, sabers,...
I encara una altra condició: l’experiència lectora s’ha de poder educar des de molt petits. L’experiència plaent, igualment. Com més aviat es tingui, més d’hora es voldrà repetir. Saber escollir, saber triar, els llibres més adequats a cada edat, a cada moment vital, és importantíssim per no frustrar l’expectativa plaent. I aquesta és una missió evidentment de l’escola, però també dels pares. Veure com llegeixen els més grans és fonamental perquè el més menut vegi que aquesta és una activitat interessant. Poder escoltar com es parla apassionadament d’una lectura, encomanar lectures, també. I saber quina és una mica la intimitat de qui et parla del seu llibre preferit, és una descoberta sensacional. L’educació del plaer de lectura ha de ser modelat, diem, a l’escola, a casa, i també, en el context del municipi, del poble i/o de la ciutat.
Per tant:
Cal que puguem parlar, a més a més de llar que llegeix, d’escola que llegeix, de municipi que llegeix i de poble que llegeix. És veritat que caldrà cercar el temps necessari per poder llegir, que caldrà disposar d’un determinat pressupost per comprar llibres. Però, a part de les llars, les biblioteques populars, municipals, són una eina indispensable per encomanar l’hàbit lector entre els conveïns. Les professionals d’aquest ram, les bibliotecàries, ( els bibliotecaris deuen ser minoria), tenen molt recursos per fer que aquests espais plens de llibres siguin uns punts de trobada per compartir l’experiència lectora i per a l’intercanvi d’experiències. Recomanar llibres, intercanviar-los, fer llibrefòrums, invitar l’autor o l’autora perquè en parli, estendre tant com es pugui el préstec, disposar de les millors novetats, Incentivar la lectura expressiva, la recitació, instituir el llibre de la setmana, del mes, la creació de premis com el vostre de narració breu. Saben, de ben segur, els professionals del llibre que hi ha mil maneres per crear i alimentar les ganes de llegir.
Llegint d’habitud, acabem necessàriament tenint el plaer de i per la cultura i pel coneixement. Llegir, com resoldre problemes matemàtics o com traduir d’una altra llengua, és un exercici que va la mar de bé per organitzar el nostre cervell. És molt indicat per activar la memòria, tant la que en diuen de llarg termini, com la de curt termini. Va de primera per fer exercicis d’anticipació, d’inferència, de plantejament d’hipòtesis, de contrastació, de comparació, de deducció, de tot el que vulgueu relacionat amb les operacions lògiques de la nostra ment. És un dels ajuts indispensables per al manteniment de la nostra ment i, com no, del nostre cor, en la mesura que als llibres, com deia, ens trobem o retrobem, ens topem he dit altres cops, amb els sentiments, amb les nostres pròpies fòbies, emocions, tensions, amors, enveges, qui sap si odis, i ens sentim embolcallats pel gruix d’abric intel·lectual i ètic que representa la cultura. Tota la cultura.
Plaer i esforç. Llegir, com qualsevol activitat humana que pagui la pena, com l’ascens al pic dels nostres somnis, vol un esforç. Com tots els plaers crida un cert dolor. Implica concentració, consulta al diccionari, repàs de conceptes, revisió d’alguna altra font... Quantes vegades no hem de lluitar contra la mandra, contra l’abandonament a la badoqueria, també, plaent! Però quin altre plaer no hi ha més gran que haver resolt un enigma, haver descobert qui era l’antiheroi, de qui eren aquells versos que no portaven signatura, quin personatge de la vida real no s’amagava darrere d’aquell de ficció....! És clar que llegir és un repte, sovint, a les nostres facultats intel·lectuals i sensorials! Quan llegim sentim la nostra veu en els personatges, en una descripció de paisatge, en el diàleg dels protagonistes; interpretem els seus sentiments i impostem la veu tal com imaginem que seria la personalitat de les persones del verb. I a mesura que acumulem lectures esdevenim calaix de memòria col·lectiva. Construïm record, elaborem història i regalem saber als qui ens han de continuar. No debades, sense lectors no hi hauria llibres i sense llibres no hi hauria sinó el relat oral que s’esfilagarsaria sense remei pels àtoms del vent.
I és clar:
Del llegir, de la lectura plaent, ens n’anem de patac a l’escriptura. Qui llegeix fruint-ne no s’escapa de la temptació de voler escriure com els seus autors i autores preferits/des. Tot escriptor ha estat i sol ser un lector voraç. I aprendre a escriure com ho fan els teus autors favorits, és un dels màxims plaers. Llegir no fa perdre l’escriure, sinó que l’anima, l’atia, l’enforteix. I escriure i llegir esdevenen, aleshores, una roda i una espiral imparables.
En primer lloc: és bàsic que s’hagi estimulat la nostra imaginació. De petits, imaginem. És una de les facultats humanes més sorprenents i que desenvolupem molt aviat. Serà una forma de vèncer la por o serà la por mateixa. Trabuquem en somnis la realitat. De més grans, tothom juga a imaginar-se què faríem si fóssim una altra persona, en un altre lloc, en un altre temps; moltes vegades hem sentit a dir o ens han invitat a pensar: què podria passar si tal cosa o tal altra hagués succeït d’una altra manera; no ho sé, per exemple, quina hauria estat la història de Catalunya si el 1714 Barcelona hagués guanyat Felip V?
En segon lloc: cal que haguem desenvolupat una competència molt important per comprendre el sentit de la lectura: la que es refereix a la capacitat de saber-nos posar a la pell de l’altre: la competència empàtica. Saber entendre els sentiments del nostre interlocutor, dels nostres veïns, saber solidaritzar-nos amb els seus dolors i alegries. Sentim plaer quan fem allò que ens agrada de fer; allò que ens proporciona un estat de benestar i, més plaer, quan ho compartim amb el semblants.
En tercer lloc: és molt important que haguem après a gaudir de la llengua amb què llegim. Que l’haguem estudiada, que la sapiguem parlar, que en coneguem les seves possibilitats expressives, lúdiques, que en sapiguem desentranyar la ironia, que en dominem el lèxic, els seus registres. Topar-nos, mentre llegim, amb la llengua que juga en el discurs narratiu, és com si ens demanés de participar en el seu joc.
Una altra de les condicions per al gaudi de la lectura és que tinguem algun objectiu de lectura. I per disposar d’algun objectiu és bàsic que tinguem necessitat de trobar respostes a les inquietuds i a les preguntes que ens formulem de tant en tant. Els llibres contenen multitud de respostes a tot el que ens preocupa o ens inquieta o tenim desig de conèixer. Els llibres, però, també ens proporcionen relativitat a les nostres seguretats, introdueixen nous dubtes, ens fan especulatius, ensinistren el nostre criteri. Als llibres, en aquest sentit, hi trobem grans amics i amigues, excel·lents companys i companyes de viatge; molts i moltes solidaris i solidàries en la nostra aventura vital. En els llibres, en fi, hi cerquem complicitats davant les preguntes que ens fan l’amor, el dolor, la solitud, la joia, la fe, les ideologies. Però, sobretot, són un antídot contra la solitud: amb un bon llibre no lluitem mai sols.
És clar, hi ha lectures per distraure’ns, com n’hi ha per adormir-se. Igual que n’hi ha per conèixer o per saber, n’hi ha perquè busquem viatjar amb la imaginació o trobar el nostre doble ideal, la nostra heroïna, el nostre heroi. Tant se val, sempre tenim un objectiu de lectura i el seu acompliment ens produeix plaer. Ens satisfà que el llibre hagi estat una bona companyia en l’aventura de viure. Que ens hagi ensenyat a parlar, tan senzill i tan complicat com això.
Una cinquena condició: que el llibre pugui esdevenir un dels nostres millors joiells. El llibre continua essent un dels nostres objectes íntims, particulars. Tenir el teu llibre, els nostres llibres preferits a prop de la taula d’escriure, de la tauleta de nit, és com disposar d’un objecte preuat de la nostra intimitat. Cada llibre ens recorda (com una cançó determinada o una escena d’una pel·lícula) el dia que vàrem començar a imitar el nostre heroi, que vàrem descobrir el sentit de tal cosa o tal altra, que vàrem apropiar-nos d’una teoria, d’un vers, d’una frase cèlebre; que vàrem enamorar-nos de les paraules, que ens vàrem sentir acollits per algú, molt amablement, invisible, imaginat, que vàrem sentir-nos part d’una història comuna, d’una comunitat de persones lectores. Aquest llibre emblemàtic és el retrat precís d’una part de la nostra vida. I alimentem el gust per llegir, per rellegir un determinat llibre, perquè allí s’hi troba l’espill de nosaltres mateixos. I a la vida, tots i totes tenim els nostres petits tresors, els nostres mons particulars, que guardem en secret i gelosament. Aquesta és una de les màgies dels llibres.
La sisena condició: estem d’acord que l’experiència lectora és sempre, en primer terme, una experiència particular. La realitat, però, és que gairebé sempre és alhora col·lectiva. La gràcia dels llibres, des de la invenció de la impremta, és que el mateix llibre és repetit cents de vegades. Existeixen, per tant, centenar de lectors i lectores del mateix llibre; podem compartir per tant el mateix plaer amb persones desconegudes, arreu del món: Llegir plaentment és una experiència compartida. Es com si es creés una xarxa solidària mundial. Llegint s’aprèn, es lluita contra la soledat, contra l’avorriment, es fa amics i amigues ( ideals, imaginaris, i també de reals). Hem quedat que pots viatjar a altres mons, que et pots convertir en un heroi o una heroïna, que et transportes amb la màquina del temps a tots els temps distints del teu. Però, llegint, a més a més, et solidaritzes amb els qui han llegit i sentit el mateix que tu. Llegir té una dimensió social importantíssima. A través del que llegim, travem solidaritats, construïm entramats de valors, de pensament, de sentit històric, de poble, de veïnatge. En els llibres, com en qualsevol altra font d’informació, però de manera dialèctica, s’hi troba el bé i el mal, s’hi emmagatzema la virtut i el defecte, s’hi amaga o s’hi fa evident la història de la Humanitat, que, no ho oblidem, és diversa, complexa, extensa, de tots colors i formes....Quan llegim, doncs, compartim amb molts d’altres afectes, sensacions, pensaments, inquietuds, imaginaris excepcionals, llengua, història, secrets, sabers,...
I encara una altra condició: l’experiència lectora s’ha de poder educar des de molt petits. L’experiència plaent, igualment. Com més aviat es tingui, més d’hora es voldrà repetir. Saber escollir, saber triar, els llibres més adequats a cada edat, a cada moment vital, és importantíssim per no frustrar l’expectativa plaent. I aquesta és una missió evidentment de l’escola, però també dels pares. Veure com llegeixen els més grans és fonamental perquè el més menut vegi que aquesta és una activitat interessant. Poder escoltar com es parla apassionadament d’una lectura, encomanar lectures, també. I saber quina és una mica la intimitat de qui et parla del seu llibre preferit, és una descoberta sensacional. L’educació del plaer de lectura ha de ser modelat, diem, a l’escola, a casa, i també, en el context del municipi, del poble i/o de la ciutat.
Per tant:
Cal que puguem parlar, a més a més de llar que llegeix, d’escola que llegeix, de municipi que llegeix i de poble que llegeix. És veritat que caldrà cercar el temps necessari per poder llegir, que caldrà disposar d’un determinat pressupost per comprar llibres. Però, a part de les llars, les biblioteques populars, municipals, són una eina indispensable per encomanar l’hàbit lector entre els conveïns. Les professionals d’aquest ram, les bibliotecàries, ( els bibliotecaris deuen ser minoria), tenen molt recursos per fer que aquests espais plens de llibres siguin uns punts de trobada per compartir l’experiència lectora i per a l’intercanvi d’experiències. Recomanar llibres, intercanviar-los, fer llibrefòrums, invitar l’autor o l’autora perquè en parli, estendre tant com es pugui el préstec, disposar de les millors novetats, Incentivar la lectura expressiva, la recitació, instituir el llibre de la setmana, del mes, la creació de premis com el vostre de narració breu. Saben, de ben segur, els professionals del llibre que hi ha mil maneres per crear i alimentar les ganes de llegir.
Llegint d’habitud, acabem necessàriament tenint el plaer de i per la cultura i pel coneixement. Llegir, com resoldre problemes matemàtics o com traduir d’una altra llengua, és un exercici que va la mar de bé per organitzar el nostre cervell. És molt indicat per activar la memòria, tant la que en diuen de llarg termini, com la de curt termini. Va de primera per fer exercicis d’anticipació, d’inferència, de plantejament d’hipòtesis, de contrastació, de comparació, de deducció, de tot el que vulgueu relacionat amb les operacions lògiques de la nostra ment. És un dels ajuts indispensables per al manteniment de la nostra ment i, com no, del nostre cor, en la mesura que als llibres, com deia, ens trobem o retrobem, ens topem he dit altres cops, amb els sentiments, amb les nostres pròpies fòbies, emocions, tensions, amors, enveges, qui sap si odis, i ens sentim embolcallats pel gruix d’abric intel·lectual i ètic que representa la cultura. Tota la cultura.
Plaer i esforç. Llegir, com qualsevol activitat humana que pagui la pena, com l’ascens al pic dels nostres somnis, vol un esforç. Com tots els plaers crida un cert dolor. Implica concentració, consulta al diccionari, repàs de conceptes, revisió d’alguna altra font... Quantes vegades no hem de lluitar contra la mandra, contra l’abandonament a la badoqueria, també, plaent! Però quin altre plaer no hi ha més gran que haver resolt un enigma, haver descobert qui era l’antiheroi, de qui eren aquells versos que no portaven signatura, quin personatge de la vida real no s’amagava darrere d’aquell de ficció....! És clar que llegir és un repte, sovint, a les nostres facultats intel·lectuals i sensorials! Quan llegim sentim la nostra veu en els personatges, en una descripció de paisatge, en el diàleg dels protagonistes; interpretem els seus sentiments i impostem la veu tal com imaginem que seria la personalitat de les persones del verb. I a mesura que acumulem lectures esdevenim calaix de memòria col·lectiva. Construïm record, elaborem història i regalem saber als qui ens han de continuar. No debades, sense lectors no hi hauria llibres i sense llibres no hi hauria sinó el relat oral que s’esfilagarsaria sense remei pels àtoms del vent.
I és clar:
Del llegir, de la lectura plaent, ens n’anem de patac a l’escriptura. Qui llegeix fruint-ne no s’escapa de la temptació de voler escriure com els seus autors i autores preferits/des. Tot escriptor ha estat i sol ser un lector voraç. I aprendre a escriure com ho fan els teus autors favorits, és un dels màxims plaers. Llegir no fa perdre l’escriure, sinó que l’anima, l’atia, l’enforteix. I escriure i llegir esdevenen, aleshores, una roda i una espiral imparables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada