Quedem al bar per parlar-nos dels déus
que ens interroguen, ara que ens hem fet grans
i ens preocupen els mals que ens senyoregen
com si testessin la nostra experiència
i es malfiessin de les nostres creences.
Què hi feren els antics, els nostres pares?
Què fa la gent normal que esmorza i riu?
Que els diuen els seus déus, si algun en tenen?
Sabem prou bé que ens tenalla la por
que algú s’adoni dels nostres fingiments.
I tenim dubtes de si hem estat equànimes
o els típics egoistes que només donen
per l’interès d’un ridícul estatus.
Què et sembla, amic, ens jutjaran severs
els qui hem omès i els pòtols escarnits?
Tit Livi, el bàrman, que ens sent elucubrar,
sentencia: la por, senyors meus, sempre
està disposada
a veure les coses
pitjor del que són.
S’ha fet de nit i es l’hora dels espectres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada