EL MUSEU D’HISTÒRIA

El 1996 s’aprovà el Pla de Museus de la ciutat de Lleida. S’ha fet, vaja, un cert camí, però per completar la trama museística ens falta el Museu d’Història. Un museu que seria, de fet, un ecomuseu. Un organisme que gestionés, actualitzés i difongués amb finalitats científiques, educatives i culturals el patrimoni general de la ciutat i que inclogués tant el medi urbà com el natural. Ja sabem que els museus existents contenen béns mobles que expliquen Lleida i entorns (pintures, escultures, fotografies o peces arqueològiques). Però ens falta l’Ecomuseu que ordeni, integri i construeixi un relat causal i final, diacrònic i sincrònic de tots els elements materials i immaterials que documenten l’evolució històrica, urbanística, cultural, política i religiosa, tant des del punt de vista antropològic, sociològic i artístic com econòmic i polític, que es conserva, i és susceptible de ser conservat, de la història de Lleida des dels seus orígens fins a l'actualitat. Que aglutini, ordeni, codifiqui, endreci els estudis, els documents arxivístics, els espais de memòria, els monuments, els personatges, les col·leccions, els actuals centres d’art, el patrimoni industrial, els testimonis personals, els rituals, les cerimònies i tota altra activitat relacionada amb la cultura popular i els immaterials simbòlics. En fi, que doni coherència i sistematitzi tant el que contenen els anomenats museu de l’Aigua, del Clima o de l’Automoció, els arxius arqueològic i documental municipals, com les peces arquitectòniques dels turons de la Seu i Gardeny i les emblemàtiques dels diversos períodes artístics presents (encara!) en la trama urbana, les restes arqueològiques, els futurs centres d’interpretació, col·leccions i arxius institucionals i de tota altra entitat, associació, o els hàbitats de la Mitjana i de l’Horta.

Ni és un problema d’expertesa en la seua direcció (la UdL fa anys que llicencia, gradua i doctora historiadors). Ni de seus. I pel que fa al pressupost, tenim el model del consorci amb què funciona el Museu de Lleida o les col·laboracions públicoprivades. L’Ecomuseu d’Història esdevindria a la vegada el mirall de la ciutat del coneixement, de l’autoestima, de la memòria, del respecte pel bé comú i l’herència dels avantpassats i un motor de cohesió de les identitats múltiples que hi conviuen i hi han deixat petja.