Partint de la definició de manual que diu que la moral “és el conjunt de creences, costums, normes valors que determinen els comportaments que regeixen les accions d’un individu o d’un grup d’individus” i contrastant-la amb els lamentables espectacles que ens ofereixen, dia sí dia també, els nostres representants polítics, en lloc de ser miralls d’exemplaritat, observem que són un exemple del que no s’ha de fer. I per força ens hem de tornar a fer preguntes essencials: només és moral el que és lícit, allò que regula la llei? Doncs, no. Què és el que està bé o malament? La bondat i la maldat radica en els manaments del catecisme catòlic, en els de l’Alcorà, en els cinc preceptes budistes o els de qualsevol altra religió? És moral el que és útil, el que és més pràctic per a la majoria de persones? O allò que produeix felicitat? En tenim prou a creure que la moralitat radica en el que Kant anomenava “imperatiu categòric”; és a dir, en la mesura que les accions humanes poden esdevenir lleis universals? O, en canvi, com entenc que argumentava molt abans B. Spinoza que la bondat o la maldat de les nostres accions no depèn tant de la seua finalitat com de la seua causa eficient, o dit en altres mots, de l’agent, l’estímul, les condicions necessàries i suficients perquè es produeixi un resultat de la nostra conducta? De les nostres intencions, del nostre lliure albir o per contra del condicionant o del determinisme de l’educació rebuda, de la nostra formació, dels revessos soferts en la nostra vida, del nostre entorn cultural, de la nostra condició social.
Quan s’està normalitzant que el triomfador ha de ser un hipòcrita, un mentider, un farsant, un lladre, un mercenari un fatxenda, un repulsiu depredador, és d’imbecils, d’estúpids o de burros que encara van amb el lliri a la mà, quan el que importa és aparentar, de què serveix ensenyar Ètica i Moral? Als qui fan les guerres, les que ara podem seguir per televisió, se’ls en foten els drets humans, el dret internacional humanitari, el crims contra la humanitat, la prohibició de determinades armes, els protocols de Ginebra, i el que fa a la protecció de les víctimes dels conflictes armats no internacionals, i totes les lleis, acords, convenis, convencions que s’han firmat per les grans potències sobretot després de les dues grans guerres i durant la guerra freda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada